·: Sobre l’embaràs i el part :·

A continuació trobareu 7 relats sobre el procés d’embaràs i el part. L’objectiu d’aquest espai és apropar l’experiència personal i professional i enriquir-la amb diferents recursos i reflexions, per contribuir a la visibilitat d’aquest procés vital i poder oferir una referència de suport.

jo embaràs

Capítols sobre l'Embaràs: 
1. La primera notícia 
2. Canvis físics i emocionals 
3. L'embaràs i les energies del cicle menstrual 
4. Preparar-se pel part 
5. La creació d'una nova família 
6. Embaràs i drets laborals 
7. Parir · 

Capítols sobre l’Embaràs

Primer capítol ·: Sobre l’Embaràs :·

1. LA PRIMERA NOTÍCIA

Intuició femenina

Arribo tard a la formació de “Dones que treballen per a dones”. He acabat la feina i he preferit fer tranquil·lament el que sentia, dinar, fer l’amor. Arribo, m’assec, em toco el ventre, s’apropen 3 amigues i em diuen: Tu també estàs embarassada, oi?” Em poso vermella ràpidament, una calor tendra, feliç i un xic vergonyosa m’omple les galtes. Haig de pensar … Bé, fa 3 dies que no em ve la sang però … vols dir?. Riuen. Hi ha tres embarassades més que acaben de donar la notícia!

órgans femenins_MagnaFranse. Ejaculació Femenina
“Els òrgans femenins i l’ejaculació femenina”. Per Magna Franse.

Quan arribo a la casa on m’acullen, estic sola. M’estiro i noto la confirmació de l’úter. Les fibres musculars i els lligaments comencen un nou camí, s’estiren cap amunt: “Potser si que estic embarassada“.

Les sensacions canvien, la digestió canvia, la son em tomba al llit, i tot i així la nova vida és subtil. Profundament subtil.

·

predictorUna setmana després d’haver tornat del curs, hem fet el test d’embaràs, ha estat rapidíssima la resposta. Aquell embaràs que em pensava que potser no podria tenir mai, ÉS.

·

primera eco, batecLa presència del nou ésser és molt subtil, la son és absoluta. Igualment necessito més confirmació. Anem a fer una ecografia vaginal. Encara no s’ha format la placenta però el cor li bategava a un ritme impressionant. ·

L’ecografia vaginal em desconnecta de la subtil percepció que estava tinguen dels moviments uterins, i fins al cap d’un mes no torno a connectar-m’hi. Que delicada és la subtilitat.

·

Com compartir-ho amb els altres

eloi embarassat
Eloi Ysàs en el muntatge de l’exposició “Despulles despullades” de Mariaelena Roqué

Estem contents!

Estic embarassada!

I ara, ho diem, no ho diem? Com ho diem?

·

Una setmana després li donem la notícia a la mare de l’Eloi, vivim junts, i acaba de tancar la seva història amb un nadó d’acollida que va cuidar.

Més endavant, ho diem als meus pares: La meva mare xiscla una estona llarga. Després més dones xisclaran amb la notícia, és una manera de celebrar!!

El dubte de dir-ho, o no dir-ho, a qui dir-ho i com dir-ho es fa present en aquest temps. Estem al mes i mig de gestació. Hi ha llibres que et recomanen guardar la notícia, com qui custòdia un secret, hi ha experiències que esclaten en l’alegria de saber de la nova vida i ho comparteixen al moment. Anem fent. A poc a poc, anem compartint. Que bonic se’m fa poder triar el moment i la manera de dir-ho amb cada persona que m’estimo, que m’acompanya, que és company de camí. A la meva manera, a la manera de l’Eloi, a la manera que sorgeix. M’agrada dir-ho directament, demanar als qui ho explico que ho guardin per a ells i elles, que vull ser jo, nosaltres, els que ho expandim. Sé que els hi costa, però sé que és bonic fer-ho així.

inipi femení embaràsUn dels moments més bonics de compartir-ho ha estat convocant un Inipi de Dones. He fet la convocatòria amb dones molt estimades i l’Eloi dirigeix la cerimònia.

Tot evoluciona i acaba sent la celebració del meu embaràs, del recent part d’una amiga, dels desitjos d’embaràs d’altres dues amigues: La fertilitat ens escalfa els cors dins l’Inipi i a mi, em cauen les primeres gotes blanquinoses dels pits. 

·

la nina de migjorn
“La Nina de Migjorn”

Un altre moment especial és quan ho comparteixo amb els infants de l’escola on treballo, tenen entre els 3 i els 7 anys. La Nina de Migjorn, llibres interactius i diferents fruits, són el pretext per compartir-ho.

Parlen amb la panxa, li fan petons, li diuen coses en secret, l’acaricien; juguen a néixer, a ser mares, a ser nadons, li fan dibuixos. La seva curiositat és gran, s’integra en el quotidià, és un joc immens.

·

La cançó d’Eduard Canimas, Riu Brugent em serveix de pretext simbólic per evocar la màgia de les aigües i la festa de la terra, l’alegria, el plor i l’estrella que em guia en aquests moments. *** La màgia fa aparèixer aquesta altra versió Yagé! Cunaq Quina gràcia ***

El nacimiento, trascendental momento de amorLos 9 peldañosI de la llibreria de l’Agnès, apareixen els primers llibres, com a relíquies, guies amoroses.

·

·

·

·

Segon capítol ·: Sobre l'Embaràs :·

2. CANVIS FÍSICS I EMOCIONALS

CANVIS FÍSICS

On està el meu estómac?

Començo a rebre llibres, a trobar informacions sobre l’embaràs. Entre les informacions que arriben es veu el creixement del fetus, de l’embrió, el que succeeix dins l’úter. Fàcilment trobo informació sobre les fases del part, els òrgans que entraran en joc, l’ésser de llum i consciència que està en camí, però queda un dubte ben banal, … Què li passa a la resta del meu cos? Mentre el ventre creix, s’expandeix i connecta amb aquesta nova vida que ha vingut a fer niu en mi: On està el meu estómac?

La veritat és que em costa trobar la informació, hi ha imatges molt detallades i meravelloses sobre l’anatomia femenina en l’estat de gestació, però es tallen quan l’úter acaba, … Que passa més enllà? Les dones a qui pregunto responen sense massa detall, “Tot queda darrere”. Però darrere, on? Com?

Sento, de nou, com el cos de la dona, el “ser dona”, queda al servei dels altres, sense la valoració i el reconeixement que mereix.

Estela Garcia. Así se desplazan los órganos de una mujer cuando se queda embarazada
Publicació d’Estela Garcia.

Una amiga em fa arribar un vídeo, breu, una animació, que m’il·lumina. Per fi, imatges que em faciliten la comprensió. L’he vist més de 15 vegades seguides, més de 30. La transformació de tot el cos està i estarà en joc aquests mesos, el meu cos de dona es posa al servei de la vida i ara m’és més fàcil reconèixer l’entrega fisiològica que implica.

L’estómac i el lloc que ocupa, a l’igual que els altres òrgans del meu cos, serà important a principis de l’embaràs i a finals. M’ajuda menjar més a poc a poc, menys quantitat, aliments més fàcils de digerir i tenir moments d’ingestió de l’aliment i de digestió més cuidats, tranquils i conscients.

Circulació

Arribant al final de l’embaràs, juntament amb la calor, arriba un nou fenomen, el cos que ja era rodó, s’infla. La circulació de les cames no és un maldecap en el meu cas, però a les nits els líquids del meu cos fan que els dits de les mans em formiguegin, perdo la sensibilitat i la força. I quan em llevo, semblo una pianista escalfant les combinacions en teclats invisibles. Camino, apujo les cames, toco el piano, em faig massatges, em fan fregues, em remullo amb aigua freda, respiro. Torna la sensibilitat. El moviment constant, tranquil però continuat esdevé necessitat.

CANVIS EMOCIONALS I DE PERCEPCIÓ

Frustració física o realització física

En l’aventura dels canvis físics hi ha hagut un repte important, que crec que seguirà o inclús s’ampliarà en el post part i els primers temps de la criança. Sento que el sistema de creences del qual formo part, formem part, ens recorda que no poder estar 100% activa físicament, no poder ser resolutiva per una mateixa, àgil, ràpida, donzella, és sinònim d’estar malalta o ser vaga, tenir mala fe o no voler esforçar-se. Per mi ha estat difícil assumir que els canvis físics, i la reubicació de la meva energia vital cap a la nova vida, és un signe de realització fisiològica. És el poder de la llavor, invisible i imprescindible.

No poder seguir igual física i energèticament ha estat motiu de frustració personal i motiu de frustració per algunes de les persones amb qui he compartit part del camí. Més enllà de l’alegria abstracta i ancestral amb què a molts ens connecta aquest estat, en les qüestions concretes, en la feina i les tasques de casa, ha estat difícil viure aquest nou estat com un regal, com una realització física i no com una desigualtat vers els altres, com una mancança.

Profunda ha de ser la reconversió dels imaginaris i les creences per posar en un lloc de cura la vivència de la maternitat, l’estat de l’embaràs com un regal, un dret, un gran homenatge a la vida, un bé comú, un motiu de la realització fisiològica cap a dins, i un moment de suport i augment de l’ajuda, des de fora.

De la vulnerabilitat individual a la fortalesa de ser amb l’altre

Diuen que l’arquetip de la mare és un arquetip connectat amb la vulnerabilitat. Sento que el pas entre sentir-se independent, única o sola, cap a sentir-se connectada, dependent i part del conjunt, en el meu cas, implica sentir-se vulnerable. Vulnerable per estar en un terreny nou, vulnerable per estar assumint una responsabilitat més gran que la vida pròpia, més enllà de les conseqüències sobre la vida d’una mateixa.

Ara estem sent família, estic en un compromís més profund amb el meu company, en un compromís creixent amb la vida en creació, que ja viu dins meu. La independència, la via directa, l’autonomia ja no són suficients. Ara cal que es combinin amb el fet de comptar profundament amb l’altre, amb el diàleg sincerament obert a crear una tercera via conjunta, més conseqüent i més perdurable. Una identitat mor, una altra va naixent. I la nova identitat depèn molt més clarament de les relacions amb els altres, potser igual que l’anterior, però ara es fa tan evident que a vegades fa vertigen. Acceptant la vulnerabilitat em sento menys única, més part de l’altre, del que fem junts, del que som junts, entro a formar part, a estar relacionada, entro a la fortalesa humana, em sento humanament relacionada.

Tercer capítol ·: Sobre l'Embaràs :·

3. L’EMBARÀS I LES ENERGIES DEL CICLE MENSTRUAL

Algunes dones em demanen si trec aigua clara de com s’adapten els arquetips o energies, que identifiquem durant el cicle menstrual, durant el procés de l’embaràs.

Tres gracias sangrantes, A. Alvarez Errazcalde
“Tres gracias sangrantes” d’Ana Alvarez Errazcalde

La veritat és que sobretot, ho sento com si fos un remolí d’aigua moguda, que corre clara però molt veloç. Jo diria que els arquetips i qualitats que identifiquem durant el cicle de la menstruació, en el moment de l’embaràs, van com bojos, ràpids i creant noves connexions inesperades. Tots els arquetips i recursos estan disponibles, i a vegades, el pas d’un a l’altre és intens, ràpid. Potser la qualitat més destacada seria la flexibilitat. Així com els teixits es fan flexibles i el cos aporta tots els nutrients necessaris en cada moment, així les qualitats del cicle menstrual estan a disposició en cada moment.

estacions solars i cicle
Del llibre “Viaje al ciclo menstrual”, d’Anna Salvia.

De totes maneres, en el meu cas, el pas de les estacions ha estat la guia més clara, el cercle dins el cercle, que més m’ha estabilitzat i que em serveix de referència.

Els cicles de les marees, les estacions, els arquetips, els moments de la lluna. Totes esdevenen metàfores que em faciliten destacar les energies més marcades en cada moment.

TARDOR

A l’inici de l’embaràs, a partir d’octubre, vaig sentir molta capacitat de centre, una saviesa que podia separar, amb molta serenitat, el gra de la palla. El que era important destacava fàcilment del que no ho era. Una vivència sobretot de tardor. Amb la claredat de la xamana, o de l’arquetip que regna durant la pre-menstruació, però amb la serenitat de l’anciana, l’arquetip que regna en la menstruació, en la lluna fosca i l’hivern. Una entrada a la cova que et deixa veure amb claredat allò que esdevé essencial. Que et recull sobre tu mateixa amb una son voraç.

HIVERN

A mesura que ha avançat l’embaràs, mentre avançava l’hivern, m’he connectat més amb la sensació de vulnerabilitat, de certa por, per no tenir totes les necessitats materials cobertes quan vingués el nadó. En aquests temps, a vegades, m’he tancat ferma i amb discreció a la cova, i altres, he entomat el repte.

“El descans de la neu”. Fotografia per Eloi Ysàs

Quan s’havia de ficar fil a l’agulla, i calia prendre decisions, la donzella, arquetípica de la fase pre-ovulatória i de la primavera, ha fet presència. La precisió de l’anciana, aquesta serenor hivernal que aporta saber quines són les coses importants, s’ha complementat amb la convicció, l’energia i la confiança de la donzella. Les accions importants s’han tirat endavant, hem sembrat. Les qüestions secundàries s’han sostingut, amb l’elegància més gran possible, però sempre veient fins a quin punt són importants i fins a quin punt no ho són.

També ha estat temps de reconèixer la connexió entre el trànsit a la vida i el trànsit a la mort. Un sol camí de dues direccions que diverses persones estimades, i animals, han recorregut en aquests temps.

PRIMAVERA

Quan ha arribat la primavera, la decisió i l’autenticitat de la donzella s’ha començat a relacionar amb la serenor de la mare, l’arquetip de l’ovulació i l’estiu. Aquella que es connecta amb la plenitud de la lluna, amb la fertilitat. La visió és clara, però alhora és lluminosa, està centrada en cuidar a la criatura que ja està arribant, en cuidar el cos que ha de sostenir el seu naixement, en cuidar les relacions, connectada amb la importància del temps per les coses senzilles, i de les accions concretes que fan que tot això sigui possible.

Amb el fet d’avançar de la primavera ha arribat també el temps per anar entenent de més a prop què implica l’entrega a l’altre, a vegades, sense el seu reconeixement, sense tenir-lo i sense necessitar-lo. A vegades, en connexió amb la frustració que implica haver de deixar la primera línia de l’acció, de l’autonomia, del protagonisme, per quedar en un segon terme, al servei de l’altre, a l’ombra, com allò que és imprescindible i alhora, sovint, invisible.

Sembla que la comunicació en aquests moments és més encertada, més valenta, més clara, més sincera i serena. A vegades les accions també són serenes però altres vegades són més aviat ràpides, directes, i les conseqüències no són especialment el que més valoro. Quan he sentit injustícia la reacció ha estat ràpida, sincera i ràpida. Per altra banda, és un bon moment. Un moment de bellesa. De molta plenitud, plenitud activa, que a vegades em costa dormir, que em fa llevar a les 6 del matí quan colla la gana i neix el sol. Un moment d’activitat, canvis que alhora sé com una benedicció, com una preparació pels canvis de ritme que portarà el nadó. Estic feliç, assumint, oberta a obrir-me.

ESTIU

S’apropa l’estiu i amb ell el moment del part. L’arquetip de la mare destaca per la capacitat creativa. No paro d’escriure i escriure. L A   C I R A N D A, aquest projecte en constant fertilitat, em torna a enamorar, i això m’ajuda a renovar-la, a seguir-la parint.

panxa al mar, 3 de maig
“Primer bany de mar”. Fotografia per Eloi Ysàs

També arriben els moments de descans i plaer. Els moments de retornar al poble, de retrobada amb les amigues, de rituals i celebracions per la confiança en el part, d’amor.

Alhora, l’arquetip de la mare també entra en relació amb l’arquetip de la xamana. Les darreres necessitats no cobertes, els temes pendents, surten. El desig i la necessitat de l’ordre, de la neteja, de desfer-se del que és antic i està en desús, apareix fort, la necessitat del buit fèrtil, del niu curós i detalladament preparat es concreta.

el niu 1
“Preparant el niu”. Fotografia per Júlia Sánchez Andreo

Hi ha converses que fan net, que diuen el que fins ara no havia estat dit. Hi ha hagut turbulències, al principi, després hi ha noves comprensions, cadascú i cada tema queda de nou ubicat, més ben ubicat que abans, i tots respirem més tranquils, més clars i forts, més en pauEl nadó és més a prop. 

·

·

                   Quart capítol ·: Sobre l'Embaràs :·

4. PREPARAR-SE PEL PART

Per preparar el part el primer que s’ha de fer és acompanyar l’embaràs. Acompanyar l’embaràs és anar-se deixant portar pel que ja hi ha i pel que volem que hi sigui. Els somnis, les expectatives, els desitjos, les necessitats personals i compartides dibuixen els passos durant l’embaràs. L’embaràs és un camí que es concreta cada dia, en el present i per al futur, té l’horitzó del part i el naixement, i inclús del postpart i la primera criança, de la nova vida i de la família que estem fent créixer. Tot plegat mobilitza un continu i sorprenent dia a dia que es va teixint per donar resposta a com podrà ser el part.

A continuació us presento un escrit sobre diferents qüestions que m’han servit per crear i preparar el moment del part i el naixement: 

Parir a casa · Cultivar la placenta externa · Acompanyar el cos · Preparar els espais

Parir a casa

El primer dia que vaig entrar en intimitat, a la casa del meu company, quan vam anar a la seva habitació, el primer que em va presentar va ser l’àlbum de fotos del seu naixement a casa. La seva família va viure el part i el naixement acompanyats per Titània Tascó, ara fa 30 anys, la primera casa de parts de Catalunya.

Durant els darrers anys, he conegut diverses dones, amigues, companyes que han viscut amb molta joia els naixements dels seus fills i filles a casa. És una experiència que m’arriba com a intensament pròpia i poderosa. Com un ritual de pas que la fisiologia femenina ens ofereix, si així ho desitgem. Ho anticipo com un moment en què l’animalitat, la fermesa i la bellesa dansen en harmonies salvatges i profundament vitals. Una experiència no absenta de repte, sinó plena d’oportunitat de reapropiació i protagonisme amb la vida.

En aquesta percepció, valoro els recursos del sistema mèdic hospitalari com a un regal disponible en el cas dels controls rutinaris, i també de les urgències i les necessitats més complexes, però no en el lloc de les vivències naturals, quotidianes i vitals, que en un principi, impliquen el part i el naixement.

La meva mare és treballadora del sistema públic de salut, jo estic molt agraïda d’algunes de les intervencions que el sistema mèdic m’ha pogut oferir en alguns moments, però alhora, em sento fora de la perspectiva que s’ofereix des del sistema mèdic al·lopàtic. En part, un sistema orientat a la prevenció i la sobreprotecció, que inhabilita la poderosa naturalesa dels nostres cossos, i del mateix sentit de la malaltia com a símptoma de tensió o desequilibri intern, que en general, estem dissenyats per traspassar i integrar. Un sistema guanyat per les farmacèutiques i les grans empreses, un sistema que s’aprofita del compromís dels professionals i els converteix en legalment temerosos o que converteix a les persones que necessiten atenció mèdica, en usuaris del servei, o pitjor encara, en clients; i a les seves necessitats en oportunitats de negoci. Un marc per a la tècnica, la investigació i el descobriment, amb uns recursos i unes expectatives increïbles, que cal tornar a humanitzar.

montserrat catalan
Montserrat Catalán

Veig a la Montserrat Catalàn a la formació per dones i quan puc, li demano que les seves mans plenes d’expertés ens recordin, a mi i al nadó, com comunicar-nos. Identifico les membranes de l’úter, com estirar i cuidar l’esquena, com escoltar-li el cor. Sento la seva força i fermesa en el tacte, la seva naturalitat, i m’enterneix i m’empodera la nena interna que li vibra als ulls, i la jove lloba que s’expressa en les seves paraules. És força forjada amb tanta convicció, amb tantes accions concretes contínues, que m’inspira, preciosa i naturalment poderosa.

El dia d’aniversari del fill d’uns amics, arriba la llevadora que els va acompanyar en el moment del part, és l’Anna, la mare de la Lua, mare de l’Arbreda, la primera escola lliure on vaig treballar ara fa uns anys. Li demano que ens acompanyi al part, ella, el seu equip, la casa de naixements on treballa. Tot queda lligat i com a “regal de boda”, en la Festa d’Unió, demanem que, qui ho senti, ens ajudi a pagar la preparació del part, l’acompanyament al part i el naixement a casa i l’acompanyament al postpart, amb la Casa de Naixements de Migjorn. Tot queda cobert! Si ha de ser, pariré a casa amb l’acompanyament de Migjorn!

Preparació del part amb Migjorn

migjornLa Casa de Naixements Migjorn ofereix també una preparació al part en grup. Iniciem un grup de 10 parelles, en general, desconegudes, amb una cosa prou important en comú, un procés de gestació i una previsió dels respectius parts i naixements pels vols del juny. A poc a poc, els dubtes s’esclareixen, apareixen més preguntes, i molta informació nova i important. En la darrera sessió, es comparteix més clarament la necessitat i el valor de compartir el procés, ara i una vegada nascudes als nous rols de mares, de pares, de família, amb nous fills i filles, en tribu.

Un altre dels espais que ofereix la casa de naixements són les sessions de seguiment individuals. Al principi no els hi acabem de trobar el sentit, el lloc de les visites ens queda lluny i ens sembla que fer 10 visites abans del part són moltes. Tot i així ens sorprenem. Una de les eines que sessió rere sessió se’ns revela més interessant és el qüestionari que ens entreguen el primer dia. Es tracta d’un seguit de preguntes, destinades a la mare i al pare, sobre els embarassos de les nostres mares, els nostres propis naixements, la vivència del postpart i la lactància. I també sobre la vivència de la sexualitat des de la infància i la joventut, la relació sexual amb la parella, la decisió de quedar-se embarassats, els canvis emocionals durant el procés de gestació, etc. Un qüestionari força complet que aborda temes profunds i a vegades complexos de compartir amb la mateixa parella. En el nostre cas, quan l’acompanyament de les llevadores està disponible, el pretext del qüestionari ens serveix per aprofundir, conèixer millor la nostra intimitat com a parella i reforçar-la.

bebé 5 mesos amor, 2Pel que fa al seguiment més tècnic o mèdic de l’embaràs, a part de la presa de la tensió, controls d’orina i mesurament de la matriu, que sí que es fan a Migjorn, les ecografies i les analítiques de sang les hem de fer fora de la casa de naixements. Per sort, les podem fer al Centre de Salut Pública. Optem per fer el mínim necessari que la Casa de Naixements ens aconsella en el nostre cas: l’ecografia del 5è mes i una analítica de sang al 7è mes. En l’ecografia del 5è mes es fa un estudi morfològic exhaustiu de l’embrió, i et diuen on està ubicada la placenta (i així les llevadores poden valorar que no serà una “placenta prèvia” i que poden acompanyar-nos al part). L’analítica de sang, el test del sucre i una prova d’orina ens constaten la bona salut i també servirà a les llevadores per saber el meu grup sanguini, per si pogués ser incompatible amb el del bebè, i la capacitat de coagulació que tinc, per si hi hagués alguna situació de pèrdua de sang.

Cultivar la placenta externa

En un dels llibres que fullejo es parla de la importància de preparar la placenta externa de la mare, procurar-se l’estructura de relacions i interaccions que cuida a la que cuida. Aquesta necessitat de tribu, de relacions més enllà de la parella i la família de sang, de saber-se i fer-se acompanyada dels altres, amb les altres, és una necessitat que sem revela senzillament evident.

Les relacions amb la família: els nous avis i àvies

En primer lloc, les relacions amb la família de sang s’apropen de nou. Ens veiem més vegades, estem més comunicats i alhora les diferències que abans creaven distància i prou, ara necessiten més aviat ser expressades i emmarcades. No som iguals i no ho serem. Estimem-nos amb el que ens uneix i amb el que compartim, i respectem-nos i acceptem-nos amb el que ens diferencia, amb el que no compartim. A vegades ha tocat discutir-se, plorar-se, però la unió i el fet de saber-se junts es fa encara més evident que abans. Som la família abans de la nova família. Som importants, com n’és d’important saber d’on vens i el que tens, per saber on vas i el que crearàs. Amb les ganes de diàleg, el carinyo i l’expressió continua tots els reptes i les diferències es van posant a lloc. Ens donen suport!

Grups i cercles de dones

Carme Cuní
Cercle de Dones al Maset, Mediona

A partir de l’hivern, em reneix també el desig d’estar i compartir amb altres dones, dones del territori i dones embarassades. El grup de dones del poble existeix i és un espai per fer germanor. La proposta de la Carme Cuní és salvatge com ho és la donzella, entusiasta i vital, conscient de la necessitat de la relació amb les altres. Hem caminat 2 hores pel bosc, de nit, fins a arribar a la Cova del Bolet. He volat amb la màscara de l’àguila i xisclat per sortir de l’estat de presa i passar a l’estat de llibertat. Ens hem acompanyat a través de la paraula i l’escolta, hem renascut alliberant la respiració i el moviment. Un espai que fa placenta, fa poble, fa confiança i m’ajuda a connectar-me amb mi mateixa a partir de connectar amb les altres, com un mirall, com a mestres, com a companyes. Som dones. I fem cercle.

Companyes de la “Formació de la Mujer Cíclica”

Un altre grup que m’acompanya en el procés de gestació és el grup de dones de la “Formación de la Mujer Cíclica”. El procés d’embaràs ha arribat a la meitat de la formació, i “La primera notícia” es va donar a través d’elles, com ja he explicat en el primer capítol sobre l’embaràs. En la darrera sessió de la formació, l’Emma, una de les companyes de la formació amb la qual coincidim amb els tempos de gestació d’una nova vida, demana a les coordinadores de la proposta que hi pugui haver un espai per rebre el suport de la resta de companyes. El darrer dia d’aquest any de viatge compartit, les dones del grup ens encerclen, estem una davant de l’altre, amb l’altar de “la dona completa” al centre. La cançó de Tanit Navarro i la Rusó Sala ens acompanya mentre les dones entreguen els seus bons desitjos sobre el collar de comptes que han creat per a nosaltres. Amb la música, el cercle, sento que estem celebrant per totes les dones que han parit, pareixen i pariran. La cintura s’obre, el ventre somriu, els moviments apareixen, una animalitat, un record per sempre en el cos femení que vol fer-se niu de la següent generació.

Cercle d’amigues del Vallès

pintada de panxa canamora
Trobada a Ca Na Mora, Vallès

Quan l’embaràs està més avançat i puc deixar de treballar, retorna l’espai per compartir amb les dones del meu barri, del poble de tota la vida. Les amigues del Vallès. Hem anat a escoltar la Rosa Zaragoza que ens beneeix amb els seus cants, que beneeix el meu cos embarassat. Estem juntes. Converso amb elles i m’adono dels dolors, aprenentatges i belleses del procés que vaig caminant. Tinc ganes de fer manada de nou, encara que visquem lluny, i anar-nos trobant.

Recentment compartim una sessió de pintura de cos, un regal de compartir, estar juntes, vora el foc i veient el nadó com es mou. Ca Na Mora segueix sent casa meva, casa de dones. I el cercle del Vallès, segueix tenint aquell gust de les MariSoles, el primer cercle de dones del qual vaig formar part, i que encara ens uneix en la complicitat de demanar-nos coincidir i celebrar-nos quan ho necessitem.

Acompanyar el cos 

Moviment espontani a través del Seitai

Cada 15 dies, hi ha un altre espai on em fa molta salut anar. Es tracta de les sessions de Seitai que fem amb la Magda Barneda a Sant Pere de Ribes. El Seitai ens connecta amb el moviment espontani, ens permet, a mi i a l’Eloi, conèixer el moviment animal de l’altre, el moviment instintiu que neix quan la ment es retira. Esdevé un espai per saber veure i acompanyar el moviment espontani que destensa, sense voler-lo canviar, redirigir, augmentar o disminuir. Dins el Seitai, el Katsuguen m’allibera i el Yuqui em connecta amb estar present, amb un amor que és pura i senzilla presència. Aprenc. Deixar anar el pensament, moure’s des de deixar-se anar, i no quedar-me adormida, no quedar anul·lada o dependent de l’altre; comprometre’s més aviat amb el poder propi, moure’s a través de la presència pròpia. Que senzill, amagat i potent.

seitai
Seitai amb Magda Barneda

Aprenc i recordo més i més coses. Que el moviment espontani del cos em recorda al moviment de la sexualitat que massa vegades queda relegat a alguns moments d’intimitat. El moviment espontani, connectat amb la pròpia naturalesa física i humana, segueix esclavitzat a les “bones formes” que totes i tots hem après amb el pretext de conviure en pau. Com ho farem amb la vida que arriba? Podrem respectar la seva llibertat de moviments, pensaments, accions i sentir quan nosaltres hem aprés a reprimits els nostres? Com serà el diàleg entre la llibertat del moviment, el pudor, el que és correcte i allò que pertoca a cada moment?

Aprenc també que allà on sento dolor tendeixo a aturar-me, a evitar-ho, a enfadar-me. Acompanyada pel moviment espontani practico a mirar de cara al dolor, a moure allà on hi ha dolor, i ho aconsegueixo, l’he traspassat, s’ha esfumat. Que intens és a vegades el dolor, i que potent la por al dolor. Sentir la confiança del dolor com a guia a recórrer, com una senyala d’aprenentatge i benestar, és un aprenentatge per a seguir cultivant. Un aprenentatge pel moment del part i per a tants moments de la vida. A vegades em sembla impossible, però he traspassat la ciàtica a còpia de confiar en el moviment i desitjo que la confiança no cesi i la ciàtica segueixi transformant-se

La Tècnica Metamòrfica i les Flors de Bach

Agnès
Agnès Trias

L’Agnès em cuida i quan m’ho permeto i ho sento, em fa sessions amb la Tècnica Metamòrfica i em prepara Flors de Bach. És un acompanyament subtil però els efectes són evidents. M’ha ajudat a dormir en dies en què no sostenia el son, m’ha destensat, relaxat, m’ha reordenat l’encostipat, la febre i els dolors a les lumbars.

Preparar els espais

El niu per al part

Al principi no m’ho creia, però també ho he sentit, arriba un moment en què necessites assegurar i preparar el lloc per al part. En el nostre cas, volem parir a casa, però no tenim una casa pròpia, vivim amb l’Agnès, una dona, la mare de l’Eloi, la sogra, una persona potent, sensible i disponible. Conviure amb una dona gran, que no és de la teva família directa ja és un món, conviure amb la sogra també es va revelant com un repte que a vegades cal cuidar amb molta atenció, conviure amb una dona que ha parit a casa, ara fa 30 anys, en la primera casa de parts a Catalunya, que ha estat iniciadora de moltes pràctiques i visions, que és doula, sanadora, companya d’altres dones embarassades, és un regal i a vegades em sobrepassa a mi i a la nostra inexperiència. La casa de l’Agnès s’ha posat a disposició. Hem fet neteges en profunditat, hem reordenat, buidat, renovat. La nova vida ha posat en moviment el que hi havia, per aportar nova bellesa.

El niu per al postpart

Alhora, preparar el lloc pel naixement és una aventura, però no la darrera. A mesura que s’apropa vaig sentint el repte del postpart. La constatació d’estar vivint en un entorn preciós però relativament aïllat, lluny de relacions personals fortes i diverses, dependent del cotxe per anar a buscar una peça de fruita, lluny de possibles activitats per fer diners.

Sento el desig i la necessitat de saber-nos independents en la nostra dependència i en el nostre desig i necessitat de compartir aquests moments. Sento la necessitat de trobar un espai pel Vallès, on tinc la majoria de les meves relacions personals fortes, on hi ha la meva família directa, on tenim més possibilitats laborals. Poder estar tranquil·la amb el després esdevé important per estar tranquil·la en l’ara. Que passi!

Cinquè capítol ·: Sobre l'Embaràs :·

5. LA CREACIÓ D’UNA NOVA FAMÍLIA

boda, celebració
Fotografies per Neus Solà i Genís Oroval

La gestació del nadó ens activa a molts nivells. El projecte de parella i de crear una nova família s’acceleren, s’il·luminen, els projectes professionals o la perspectiva de tenir tranquil·litat en l’economia i els recursos materials es potencia. La convivència s’estabilitza i apareixen nous reptes.

Consolidar-nos com a parella

boda James 8 de març
Cerimònia oficiada per James Robideau.

Festa d’Unió

Amb l’espera del nadó apareix el desig de consolidar la nostra unió com a parella i consolidar-nos com a família, en el sentit més emocional i espiritual. Fem una festa d’unió. Una boda? Si, bé, no ben bé. Una festa d’unió entre nosaltres i amb la família. Amb quina família? Amb la de sang? Amb la del cor? Amb totes!

La planificació de la Festa d’Unió s’inicia al gener i implica molts elements. En quin moment fer-la, a qui convidar, on fer-la, què fer-hi, com fer-ho amb els diners, volem regals? Moltes i moltes preguntes i moltes i molt bones respostes. Entre els dos, entre “el tira i l’arronsa”, el dubte i la fermesa, el 8 de març de 2015 celebrem la Festa d’Unió més preciosa que hagués pogut imaginar.

xai
Tiberi al restaurant “Els Cubs”.

El sol brilla, venim amb el cor profundament obert, la família de sang, els amics, els amics dels pares, els adults que ens han acompanyat en la infància i ara, tanta gent estimada, de València, del poble, del Vallès, de la feina, de la infància, del cor.

jo merengue
El pastís

Personalment, sento que tot l’amor va entrar-me pel cor i pels ulls, i després em brollava en llàgrimes de felicitats i unes galtes vermelles i calentes de tanta i tanta calor interna. De tant amor. Un encert. Un altre encert, valent i preciós, de fer-se família.

·

Gràcies a totes les persones que vau fer possible aquest encontre!

boda, celebració, 2
Ermita de Sant Pau Vell, muntanya de Montserrat. Fotografia per Neus Solà.

Lluna de mar

Unes setmanes abans de la data probable de part, en la lluna plena de juny, per fi, ens podem regalar uns dies a la platja. Aprofitem un apartament de la família i ens hi instal·lem uns dies amb la Llum, la gosseta. Celebrem que, abans de parir el nadó, cal acabar de parir els projectes anteriors que encara tenim pendents. Celebrem que, abans de rebre al nadó, ens rebem a nosaltres mateixos com a parella, com a petit nucli familiar que s’estima i s’entrega a l’altre, al nou projecte conjunt. Un descans, un plaer.

llum port 3
Banys al Port de la Selva

Projecte cultural

Mirant al futur, imaginem la consolidació d’un projecte cultural comú en un espai preciós. Un espai que permeti viure i conviure en harmonia, créixer i compartir entre nosaltres, amb altres persones i famílies. Un espai que doni suport a la feina de l’Eloi i la meva feina, a les activitats de l’Inipi, les cabanes, els encontres per celebrar la sang, els cicles, la vida. Un espai per expressar-nos i realitzar-nos junts. Un espai per fer cultura i celebració. Amb la natura, amb el bosc, l’aigua, el silenci i els ocells. Amb l’entorn. Un espai per a una nova etapa de creació, benestar, riquesa i amor. Un espai que està començant a crear-se en el nostre imaginari i que a poc a poc s’anirà materialitzant, en sintonia amb la nostra capacitat de creure’ns-ho, voler-ho, desitjar-ho i fer-ho realitat, i en sintonia amb el que la vida, imparable, aporta a cada pas!

Ara per ara, en el present, el volum de feina remunerada augmenta significativament. Creix el compromís, la presència, la feina compartida i ben feta. Les activitats que realitzem augmenten en nombre però també en qualitat i amplitud. Trobades de diversos dies, amb grups força grans, amb majors responsabilitats, que ens satisfan.

Economia compartida

Els diners

En aquest caminar compartit, és més fàcil posar el preu a les activitats que fem, estem més en ordre en rebre diners pel valor de la feina ben feta. Diners que ens nodreixen com a família. Així doncs, també l’economia es va fent necessàriament compartida. El nadó ja ens ajuda a acollir-lo com es mereix i ens mereixem. Rebem diners que sentim compartit i tenim despeses que sentim compartides. El model per administrar la comptabilitat personal, que he fet servir en els darrers anys d’economia individual, s’ha d’adaptar.

Model pel registre de la Comptabilitat personal

El temps

En aquest nou camí també el temps és un dels recursos que més compartim. Les tasques domèstiques i la convivència del dia a dia, però també el temps de dedicació per al benestar de l’un i de l’altre, el temps comú per a planificar-nos i cuidar-nos com a tàndem. Una sensació de major dependència, de major desig i necessitat de fer junts. Un temps de molta entrega a l’altre. Temps de canvis i de molt de creixement.

Propietats

Per altra banda, comencem per atrevir-nos amb la nostra primera propietat material compartida. Un cotxe nou. Ja feia temps que li donàvem voltes però ara es fa real. Necessitem un cotxe que ens permeti treballar, portar el nadó amb seguretat, portar a la Llum, la gosseta i totes les bosses, cotxets i necessitats que tinguem.

cotxe nouHem fet el pas. Apareix llavors el que implica assumir la propietat a nom d’un, quan la responsabilitat és dels dos, gestionar l’assegurança a nom de l’altre, la gestió dels accidents quan n’hi ha, etc. Noves situacions que consoliden el compromís i ens fan més conscients de la interacció que estem potenciant i de les responsabilitats i oportunitats més enllà d’un mateix. Així mateix invertim en altres objectes pràctics als quals treure’m molt de profit en aquest temps de fer família.

I el que està per arribar … 

El naixement del Foc teixirà noves i fermes connexions!


Sisè capítol ·: Sobre l'Embaràs :·

6. EMBARÀS I DRETS LABORALS

Personalment, sostenir la feina, durant el procés de l’embaràs, més enllà del pur plaer i repte que suposava fins ara, ha estat difícil. Em preocupo per poder cobrar la baixa de maternitat, poder tenir l’atur després, dibuixo una perspectiva econòmica a un any vista. I m’adono que per a una propera vegada, la previsió de la tranquil·litat econòmica, per a sostenir l’embaràs i la lactància, serà millor començar-la abans de quedar embarassada. Que important sentir-se tranquil·la des del primer moment de la gestació. I que difícil combinar el nou estat amb la frustració de no poder treballar com abans, la burocràcia i les negociacions al lloc de treball.

A continuació us comparteixo algunes reflexions i recursos que he pogut extreure de la vivència particular i que desitjo que puguin contribuir a una millor gestió de les condicions laborals quan estem embarassades.

Una qüestió personal amb conseqüències laborals

L’anunci d’un embaràs toca diverses dimensions importants dins el món de la feina. En un nivell, es tracta d’una situació personal molt especial que toca a les emocions i les relacions i que per tant també rep respostes a aquest nivell. Quan diem que estem embarassades les relacions s’apropen, parlem entre persones, encara que aquestes siguin també els nostres superiors, caps o companys de feina. A vegades, l’anunci de l’embaràs pot moure il·lusions i grans alegries en els altres, però també, frustracions o dolors. Totes elles són emocions que poden afectar les relacions personals, les relacions laborals i el benestar al lloc de treball.

Embaràs i riscos laborals

Segons la llei, quan anunciem que estem embarassades l’empresa ha de poder-nos indicar quins són els riscos laborals del nostre lloc de treball, en relació a l’estat de la gestació, i quines condicions del lloc de treball caldrà adaptar per a poder seguir fent les nostres tasques sense risc, en salut i seguretat per a nosaltres i el nadó. Si treballem en un projecte petit o relativament nou en el món de la burocràcia, pot ser que la Declaració dels Riscos Laborals de l’empresa no estigui al dia. En tot cas, sempre serà bo poder-ne parlar des del sentit comú, cuidant la mirada des de les necessitats de la persona embarassada i també les possibilitats del projecte.

La gestació té un final segur

Per altra banda, l’anunci d’un embaràs és un anunci amb un final segur. És a dir, una vegada sabem que el procés de gestació s’ha iniciat sabem que tindrà una data de resolució i que serà incompatible amb seguir treballant. Per tant, des de la coordinació del lloc de treball es poden començar a fer possibles previsions de calendari i d’organització interna perquè les possibles incompatibilitats no ens agafin desprevinguts de cara als pròxims mesos.

La previsió i la comunicació prèvia ens poden ser de gran ajuda. Podem anunciar a les persones amb qui treballem que l’estat d’embaràs pot afectar la manera en què es realitzava la feina fins ara; es pot valorar la data probable de part o el temps prudencial abans del part, en què potser ja no pots treballar i aprofitar per fer una previsió del temps per a fer el traspàs a una altra persona; es pot fer una previsió per fer el tancament de les qüestions més destacades abans del part, o una planificació conjunta amb la resta de companys perquè tothom estigui al cas dels possibles canvis a l’equip de treball.

Un conflicte d’interessos?

Per altra banda, davant de la situació de gestació, es poden anar buscant les formes legals i laborals més pertinents per cada cas. És a dir, parlar i informar-se sobre el que implica pel que fa a sous, cotitzacions i costos econòmics per ambdues parts. Segons el cas, es poden valorar les opcions de baixa mèdica, de prestació per incompatibilitat amb el lloc de treball (o prestació per risc durant l’embaràs), l’excedència, la prestació per maternitat, o altres fórmules possibles.

La proposta de tramitar l’atur de la treballadora, és a dir, la proposta d’un acomiadament, es considera una mala pràctica empresarial pels referents sindicals. Segons la constitució, un acomiadament, o a la no renovació del contracte, en la situació d’embaràs es considera un acte discriminatori per raó de sexe, punible per la llei.

Així doncs, referir-se a la cobertura econòmica de l’embaràs pot ser delicat si la situació laboral de la treballadora és precària o si implica massa càrrega per a l’empresa. És a dir, si la situació implica un conflicte d’interessos, ambdues parts poden veure’s afectades, molestes o entrar en desacord. En aquest sentit, cal reconèixer que la situació de major vulnerabilitat és la de dona embarassada, i que l’empresa és responsable del benestar laboral de la treballadora.

Canvis en la treballadora que afecten l’equip de treball

Per altra banda, la vivència de l’embaràs és singular i específic per a cada dona però en general, és possible que la “rendibilitat”, “eficiència” o “eficàcia” habituals de la treballadora es vegin modificats per la situació fisiològica que està vivint. Aquests canvis poden afectar més o menys el dia a dia en el lloc de treball, però segurament es faran visibles en una forma o una altra, en algun moment del procés. Si es dóna el cas, aquesta situació es pot viure com un prejudici cap a la feina de la resta dels treballadors, sobretot si es tracta d’equips petits o ja sobrecarregats per altres motius. A poc a poc, la resta de companys poden notar com l’energia de la dona treballadora canvia i d’alguna manera la seva disponibilitat és menys adequada amb el lloc de treball si no es fan els canvis necessaris.

En aquest sentit, es pot tractar explícitament aquesta qüestió amb la resta de companys per donar una sortida legítima i transparent a totes les veus i necessitats, i així, poder fer conscients les situacions de malestar, si n’hi hagués, ja que poden afectar les relacions laborals, el funcionament del projecte i el benestar en el dia a dia.

Per altra banda, serà important poder valorar amb cura i claredat com la situació d’embaràs afecta realment la realització dels compromisos laborals de la treballadora, i per tant, què es podria fer, si calgués, per tornar a equilibrar la situació sense deixar de respectar els seus drets i compromisos laborals. Per altra banda, després de valorar el que ja no es pot fer en les noves condicions, es pot afegir una mirada creativa i amorosa i trobar el que potencia la situació d’embaràs. Trobar aquelles tasques que poden destacar ara, les habilitats i qualitats que sí que destaquen durant l’embaràs i aprofitar-les en el lloc de treball i pel benefici del conjunt del projecte.

Sobre la Baixa Mèdica

Sembla força comú que moltes dones embarassades demanin la baixa mèdica per poder deixar el lloc de treball quan sovint no pateixen cap malestar físic. En molts casos, aquesta pràctica respon a la manca d’alternatives i reconeixement que té la situació d’embaràs en l’àmbit laboral. Per altra banda, a un nivell, demostra que l’imaginari col·lectiu accepta, d’alguna manera, que estar embarassada s’assimila a estar malalta, i que sent així, si és legítim deixar de treballar.

Personalment, considero que estar embarassada és una situació que implica molts canvis fisiològics, que s’han de cuidar i tenir en compte, però en cap cas vol dir estar malalta o que aquests canvis estiguin fora de la normalitat del procés d’embaràs. Es tracta d’una situació especial, única, que hauria de rebre el reconeixement que com a tal mereix, i no quedar amagada darrere d’una baixa mèdica, o acabar en baixa mèdica perquè no s’ha cuidat la salut de la treballadora abans. En alguns casos, la treballadora pot notar com, demanar una baixa mèdica, o faltar 1 o 2 dies, abans de demanar la baixa, encara que sigui per motius mèdics justificats, pot implicar un malestar empresarial o dels companys de feina.

Diversos professionals de l’INSS de Sant Cugat i representants de la CGT de Vilanova han recomanat no demanar baixa mèdica, encara que sigui necessària, si es dubta de la bona fe dels empresaris. Evidentment, un acomiadament seria denunciable i un cas guanyat per la treballadora, però el “saber popular” segueix apuntant que faltar al lloc de treball, tot i estar totalment justificat, és un prejudici per a la treballadora, i sovint, motiu de no renovació del contracte laboral o de certs tractes, canvis i desplaçaments en els llocs de treball, que impliquen desavantatges per a la treballadora i la seva carrera professional.

Sobre la Prestació per Risc durant l’Embaràs i la Lactància

Dins dels drets laborals de les dones embarassades, la Prestació per Risc durant l’Embaràs i la Lactància és una prestació que es concedeix per situacions específiques. En el meu cas, treballant més de 5 hores de peu i amb infants, en espais d’interior i exterior i molta activitat motriu, ha estat la fórmula més legítima i justa que he pogut trobar. Aquesta prestació, poc coneguda per empreses i serveis de salut, reconeix l’embaràs com una situació especial, a partir de la qual el lloc de treball s’ha d’adaptar per garantir la salut i la seguretat de la mare i el nadó, i quan això no sigui possible, tramitar la prestació.

La seva tramitació és més complexa que la de la baixa mèdica perquè està en relació a la Declaració de Riscos Laborals i a les tasques i condicions del lloc de treball, però només s’ha de revisar en el cas que es modifiquin les condicions del lloc de treball o arribi el moment del part, i no setmanalment, com implica la baixa mèdica.

Aquesta prestació permet mantenir el 100% del sou i de la cotització a la dona embarassada sana, i també beneficia a l’empresa perquè li estalvia cobrir el sou de la treballadora, que passa a estar cobert per la Mútua de l’empresa o pels Serveis Socials (INSS). Per altra banda, la prestació implica la suspensió del contracte laboral, i no la fi del contracte, i si el contracte ho permet, es desitja i empresarialment no es fan irregularitats, la treballadora pot seguir vinculada al lloc de treball.

Alguns dels riscos laborals que justifiquen l’acceptació de la Prestació per Risc durant l’Embaràs i la Lactància són, per exemple: estar exposades a productes químics, virus o temperatures extremes; els horaris nocturns, passar més de 4 hores en bipedestació (a partir de la setmana 24 de l’embaràs), estar en situació d’estrès o realitzar tasques que impliquen flexions o suportar càrregues constants.

document RISCOS EMBARASAdjunto el Protocol de Riscos (on podeu trobar els casos en què s’hi pot optar) i un article sobre la Prestació de Riscos, de Clara Pons Mesman (advocada vinculada a l’associació “El parto es nuestro”).

·

·

Sobre la Prestació per Maternitat

Sobre la Prestació per Maternitat o Paternitat només comentar que, en alguns casos, és un dret subjecte a tenir prèviament suficient temps cotitzat a la Seguretat Social, i per tant, saber, que si aquest no és suficient, haurem de sostenir el lloc de treball fins que el temps de cotització sigui suficient. I que això, ens pot fer més dependents de la situació laboral del que desitjaríem.

I com afegeix la Clara, una amiga i lectora de l’article:

Per cobrar la prestació de maternitat cal complir 2 requisits:
1) Estar donada d’alta a la Seguretat Social en el moment del part, fet que es pot produir per 3 motius diferents: 1- Estar treballant, 2- Estar en situació de baixa mèdica (encara que el contracte hagi finalitzat durant la baixa, aquesta segueix vigent), i 3- Estar cobrant la prestació d’atur.

2) Haver cotitzat durant un mínim de 180 dies al llarg de tota la vida laboral. No cal que siguin consecutius ni previs a la data de part.

Per tancar … 

Desitjo que tot l’aprenentatge viscut en el procés personal serveixi també a altres persones i projectes, i en definitiva, per tenir millors condicions laborals per als futurs embarassos.

Gràcies a totes les persones que m’heu facilitat la vostra atenció i assessorament: Anna Moreno (Migjorn), Josep Riera (CGT al Garraf i Penedès), Laida, Pepe i Bea, Clara Pons (de “El parto es nuestro”, i també per la revisió d’aquest text), Marta Araus (Araus – de la Vega Advocades), María José Nebreda (INSS Vilafranca), Núria Ejarque i Eva Salvador (MES Advocats) i a tots els companys de feina, ho hem fet el millor que hem sabut a cada moment.

·

7. PARIR

                  Setè capítol ·: Sobre l'Embaràs :·
vagina

Estatueta de Soco Delasinspirada en Sheela Na Gig.

·

Ara fa 4 mesos que he parit, 4 mesos que ha nascut. I el dia d’avui em surt publicar que he après durant el part.

El treball de part va durar diversos dies, i el dolor, i el cansament no van ser ni molt menys constants ni presents en tot moment, va ser un treball de part integrat en el dia a dia, 4 dies plens de descans, emocions, desconcert, intensitat i alegria!

·

·

  • He après que trencar aigües no té per què ser una cascada de líquid que marca la urgència, i sí que poden ser uns filaments suaus, una aigua que es regenera contínuament, durant 3 dies, un líquid que el cap del nadó pot taponar, i sobretot, que pot ser calent, com el record de la menstruació, i que em fa feliç quan arriba.
  • He après que hi ha un temps perquè tot succeeixi, que tots i totes passem, a vegades, per moments de dubte, de por i pressa, que ens treuen la confiança amb el que hauria de ser, són moments confusos, i que tot i així, tot està bé.

He après que el temps de parir no ha d’esperar a ningú més que a la criatura i la mare. ·

  • Que acomiadar-se de la panxa, de l’embaràs, pot ajudar per donar la benvinguda al part i que pot ser divertit i a vegades, molt curiosa la manera d’acomiadar-se. I que desfer el coll de l’úter pot passar entre passejos, aixecades i descansos.

·:   :·

  • dilata reflex
    Comença la pluja,
    les contraccions.

    He après que hi ha moltes maneres d’activar les contraccions, i que a mi m’ha servit estar a casa, descansar i també posar-me les xiruques i fer el borinot per camins amb desnivells, plorar i cridar, ballar samba, fer-nos l’amor amb la passió oblidada, rebre reflexologia, tocar el tambor, que em cantin, cantar, que troni i llampegui, estar a les fosques, encendre el foc, deixar-me acompanyar per diverses plantes i medicines de l’ànima, activar la pedra i inspirar-me amb el seu vapor, inflar-me a “aceite de ricino”, anar de ventre.

  • He après que per dilatar-me he de persistir, també sola, sense glòria, amb la criatura, persistir. I que la Aaaaaaaaaaaaaaaaa ajuda a obrir.
  • I que les mans als ronyons fent força, com si et volguessin obrir l’espinada, calmen el dolor, com calma l’aigua no massa calenta d’una bona banyera / piscina i unes mans per prémer, el vano, l’aigua fresca al front, i que no deixis de cantar.·

·He après que l’amor i la PACIÈNCIA són els majors aprenentatges que em toca caminar ara i en endavant! ·

·:   :·

  • He viscut un cos dins d’un cos. Un cos que em creua, cada vegada més recte, 54 centímetres dins meu. Els seus peus a la boca de l’estómac, el seu cos al meu ventre, el cap a l’altura de la vagina, empeltada, travessada per la vida, per la matèria dins la matèria. Impresionant!

Simplement una experiència que supera la comprensió quan es viu, que m’ha esmicolat l’enteniment per poder-lo reconstruir després, ara, a poc a poc, de nou.  

  • Parir inicia, i és una iniciació activa. No és suficient amb la presència que implica l’embaràs, cal una predisposició per la dilatació, però encara dilataries sense fer res; però pel moment de l’expulsiu, per mi, va implicar estar activa, despertar, i entrega, molta entrega. Deixar que passi el que està passant és molt i no és suficient, cal col·laborar-hi al màxim.

Increïble, impressionant, quasi impossible.

cadera movimiento
Parir en moviment

 

Parint he vist CORS i llum i també la por a la mort.

  • No ho entenia, no concebia com empènyer. Hi havia “rebordes”, resistències, dubtes, desconcert. Les pulsacions del bebè baixaven massa … Llavors no només va caldre empènyer, també va ser important, no empènyer, contenir, respirar!
  • Prendre decisions. Anar en cotxe. Anar a l’hospital. Donar explicacions, les justes. Rebre indicacions, directes. Que el seu cordó es relaxés, que el cor no tingués patiment. ·:Parir el més naturalment possible, a l’hospital:·

Al final, en el moment, parir, parir allà on sigui.

  • El meu fill ha estat naixent durant 4 dies, des de que es va fissurar la bossa, hem iniciat el treball de part a casa, ha estat amb amics, fent una paella, a la Fira de la Cervesa Artesana de Mediona, a Migjorn; s’ha obert camí a casa, al pati, al llit, a la banyera; i ha viscut l’expulsiu a una cadireta de fusta artesana, al cotxe, i a l’hospital. Ha sortit a l’hospital, en 20 minuts, i ha tornat a casa tot seguit. Hem viscut una aventura molt assortida i variada, intensa i delicada com la vida. On cada moment té el seu regal i el seu sentit.
  • Allà a l’hospital hem recordat el Pla de Naixement, hem fet perque li tallin el cordó umbilical el més tard possible i pugui rebre tota la sang que li pertoca! Hem demanat la placenta, hem sostingut que no li subministrin la vitamina K, que no li posin la pomada als ulls. Massa diferències a sostenir, en moments tan preciosos, tan subtils, quan he recuperat l’esma hem firmat la baixa voluntària i cap a casa!

·:   :·

  • Sabia que puc empènyer, constrènyer la meva vagina com ho fa la serp al voltant de l’aliment, com ho fa la vagina en el plaer de l’orgasme; que puc estrènyer i engolir els fluids dels nostres cossos cap a dins, cap a l’úter, desitjant la creació de la nova vida; però en el part, he reconegut que, estrènyer cap a fora, com requereix l’expulsiu, no ho comprenia.
periné
Musculatura del sòl pèlvic.
  • “Parir és com cagar un meló”. Sembla poc elegant, poc decorós, però tant de bo ho hagués escoltat amb més atenció abans: mentre no tinguem més cultura de sòl pèlvic, d’úters poderosos, de canals de part reapropiats, serà el més semblant que tinguem per descriure el fet “d’estrènyer cap a fora”, que és tan necessari en molts parts, tan necessari per néixer.
  • Per altra banda, si empenys cap a fora, “com si caguessis” la criatura surt, i amb ella alguns dels esfínters del teu cos (uretra i anus). Esfínters que et poden recordar durant massa temps que la nostra medicina, la nostra cultura, el nostre saber, ha esborrat de la història les experiències femenines que són imprescindibles per parir amb harmonia i plaer.

Que important aprendre a empènyer cap a fora, abans del part, abans de l’embaràs, reconéixer el poder de l’úter. Unir la consciència i la voluntat amb l’úter, ser una amb ell. ·

canal de part en ximpanse i en dona, 2

“Al adquirir la posición erecta, el plano de inclinación del útero de la especie humana, se hace vertical, quedando el orificio de salida hacia abajo, sometido a la fuerza de la gravedad. Esto requirió un aumento de la cantidad y de la calidad de las fibras musculares del cuello (cervix) para cerrarse fuertemente y sujetar 9 u 11 kg. de peso contra la fuerza de la gravedad; y al mismo tiempo, tener la capacidad de relajación hasta la apertura de los famosos 10 cm de diámetro. Lo cual a su vez implicó un perfeccionamiento del mecanismo que activa la apertura; el aumento de las terminaciones nerviosas, de las articulaciones neuromusculares, y en definitiva, de la sensibilidad para aumentar el grado de excitación sexual y del movimiento de distensión y de relajación muscular.” (Rodrigánez, 2010)

“Así podemos decir que el dispositivo de cierre y apertura del cervix no es otra cosa que el proceso de excitación sexual y el orgasmo de la mujer. Puesto que, efectivamente no es el dolor, sino el placer, lo que hace rodar la rueda de la vida.”  (El asalto al Hades, Casilda Rodrigánez, 2010)

  • Que importants els muscles d’aquest camí interior tan potent. Que important la capacitat voluntària de posar-se el cos a favor, a la vida, i en el moment del part! Lliçó imprescindible per a les noves generacions, per als propers parts. Un saber que no pot seguir amagat, que cal recordar i reaprendre!

·:   :·

  • Durant el part, he après que hi ha maneres on la suavitat, el “tu en saps”, “com tu sentis”, “com tu vulguis” són importants, necessaris, propis, que els tinc i els vull al meu costat, a la meva vida. Són una companyia suau, amorosa i no per això deixen de ser potents.
  • I alhora, en l’expulsiu, el “així, aixà i aixú” han estat imprescindibles per mi, aquesta vegada, una direcció necessària, que he agraït. A l’hospital m’han ajudat, he aprés i he agraït. Però també m’han fet mal, he viscut la seva pressa i ens han demanat moltes explicacions, hem marxat ràpid. Però el que hem viscut allà ha estat important.

·:   :·

figures 0
Deesa azteca Tlazolteotl
  • He après que hi ha temps per cridar, per deixar-se obrir, per deixar sortir la tensió, deixar marxar el dolor en el crit. I alhora, que hi ha un temps per acumular la tensió fins al moment òptim i només llavors, passar del crit a la intensió, de la contracció a l’empenta. Onada immensa que fa néixer.

Que preciós viure el teu caparró tan a prop, al final del meu cos, tan tou, tan rodejat de carn amorosa. Quina curiositat poder-te tocar a dins, poder-te seguir tocant, una i dues vegades.

·

  • Que intensa l’empenta, que necessàries les nanses per agafar-m’hi fort i fer força, que excessives les seves mans obrint massa, que integrat “l’anell de foc”, que increïble l’arribada.

·:   :·

Quin plaer agafar-te per dessota els bracets i sentir el teu cos de peix, de sargantana, llarg, sortint de dins meu, fins al ventre, fins al pit.

Estàs viu! Ha passat! He pogut!! Estem junts. T’estimo. Tens el nassiró de la iaia. Unes ungles precioses. El teu pare t’estima. Anem a casa. 

cap a casa
·: B E N V I N G U T     F O C   J O L I U :·

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s